CiU omple de gom a gom en el miting central de campanya a Reus

El vot reflexiu

El 20-N pels catalans l’important no és triar el president del Govern central. Guanyi qui guanyi, la política serà semblant. Després de 30 anys, Catalunya pot tornar a sortir perjudicada en aquestes decisions. Ara només Convergència i Unió pot defensar amb les mans lliures a Catalunya.

S’ha de deixar ben clar que votar PP o votar PSOE es donar suport a dos opcions legítimes però també s’ha de dir que ambdues no són en absolut opcions catalanes que no defensen prioritàriament els interessos de la gent que viu i treballa a Catalunya.
El PSC ha demostrat abastament que els seus diputats, quan es tracte de votar a favor de Catalunya o a favor del que diu el PSOE malgrat que vagi en contra Catalunya sempre s’ha sotmès al que els ha dit el partit espanyol malgrat en sortissin perjudicats els catalans.

El PP, encara que ara ho vulgui amagar, té com a objectiu diluir tant com pugui Catalunya, la voluntat dels catalans i el català. No podem oblidar que ha estat el PP qui va portar l’Estatut al Tribunal Constitucional malgrat l’ampli suport que va rebre dels catalans en referèndum. Tampoc s’ha d’ignorar que és i ha estat el PP qui dia sí dia també ha utilitzat la llengua com a arma de confrontació amb la seva oposició a la política d’immersió lingüística que ha estat avalada, reconeguda i recolzada per la mateixa Unió Europea. I molt menys podem passar per alt que és el PP qui dona suport i recolzament tàcit o explícit a les veus de l’Espanya més anticatalanista que fa mofa i ataca tot el que ve de Catalunya per treure’n rèdits electorals propis.

Tampoc podem oblidar que quant des de Catalunya reclamem el pacte fiscal per que d’una vegada per totes s’acabi l’abús que PP i PSOE han sotmès a tots els catalans. Cada any, de tot el que paguen en impostos, hi ha 16.000 milions d’euros que no tornen a casa nostra. Tan el PP com el PSOE-PSC diuen que ara això no toca. És evident que per a ells ni toca ni ha tocat mai el voler arreglar l’abús fiscal, perquè ni volen ni han volgut mai fer una distribució menys perjudicial per als catalans, no volen defensar Catalunya.

El 20-N a Catalunya tenim l’opció de votar perquè s’acabi aquesta manera de fer. Podem aconseguir que es deixi d’escanyar Catalunya fins ofegar-la i deixar-la sense cap marge de maniobra. Aquesta opció només la garanteix CiU perquè nosaltres ni depenem dels barons espanyols, ni tenim servituds a Madrid.

Cal no enganyar-se perquè no serà tot bufar i fer ampolles. Com sempre ens ha passat a Catalunya estem sols en la lluita pel nostre país i per la nostra gent i sempre ens hem mantingut drets.

El que proposem, el que exigim, serà difícil d’aconseguir, però fer-ho serà possible si Catalunya, si CiU és molt forta.

Si els catalans volen “CATALUNYA” el 20-N han de donar confiança a qui sempre ha defensat prioritàriament els seus interessos i que té a més a més responsabilitats de govern a la Generalitat. Aquesta actitud només la pot oferir, amb mans lliures, Convergència i Unió. Necessitem revalidar la confiança del poble de Catalunya, per tercera vegada, CiU no us fallarà. Catalunya be s’ho val.

Tot per la butxaca

La gent de Convergència i Unió, estem anant pel territori parlant i parlant de demanar, d’exigir més diners, de tenir allò que és nostre, allò que no ens tornen i HO FEM PELS DINERS, sí, però pels diners de tots els catalans, de tota la gent que paga impostos, que viu i treballa a Catalunya. Ho fem, entre altres coses, per recuperar els diners que marxen de Catalunya, diners que són de tots els catalans, que són fruit del treball de tots els catalans i catalanes, i que no tornen mai més. Ho fem pels 16.500 milions d’euros (són molts i molts milions d eles antigues pessetes) que paguem d’impostos per tenir serveis, marxen de Catalunya i que no tornen, es gasten en donar serveis a altres indrets d’Espanya. Aquest problema és ben conegut, fins i tot per part dels qui el ho neguen i ho amaguen: els catalans estem maltractats i discriminats fiscalment per part d’Espanya. Aquest mal acudit fa més de 30 anys que dura i per això el 75 %  dels catalans estem a favor d’un nou Pacte Fiscal que ens permeti gestionar els nostres impostos i mantenir el grau de solidaritat just amb la resta de pobles de l’Estat espanyol. Però, malgrat aquesta dada tan contundent, només CiU defensa sense matisos i sense embuts aquest Pacte Fiscal. La resta de partits fa oïdes sordes davant d’aquest clam. Ells no el consideren important,posant per davant batalles de campanar inútils per sortir de la crisi, primer són ells i els seus partit i després la gent. El PP-PPC calla i no explica res del què pensa fer, el PSOE-PSC fa d’oposició abans d’hora i ERC fa campanya contra SI (Solidaritat per la Independència).

Per tant, si volem que algú pensi i defensi l’acabament de l’autovia A-27, amb connexió directa amb el territori, amb els afectats per les expropiacions i amb els agents econòmics i socials del territori, pensem que els únics que compleixen aquests requisits són els candidats de CiU al Congrés i al Senat. Si volem que les nostres empreses ho tinguin més fàcil i els nostres emprenedors puguin gaudir d’avantatges fiscals , pensem que els únics que porten un programa per potenciar l’economia productiva són la gent de CiU. I si volem que els nostres diners es quedin a casa, pensem que els únics que recullen el clam popular per un Pacte fiscal just i suficient són els home si dones candidats al Congrés i al senat per Convergència i Unió. Pensem, sobretot, que si ells (PP i PSOE) van a Madrid, SI NOSALTRES NO ANEM A VOTAR CIU els nostres diners no tornaran mai a Catalunya!Davant d’aquest panorama convé pensa molt bé què ens convé més com a catalans. No podem confiar en gent que pensa que Catalunya és una nosa, com és el cas del PP i del PSOE, però tampoc no podem confiar en partits sense possibilitats reals d’influir i d’aconseguir una bona defensa dels interessos del nostre territori i del nostre país. A la circumscripció de Tarragona, cal barrar el pas als dos partits espanyols. La Sra. Chacón, el Sr. Vallès, la Sra. Alícia i el Sr. Alejandro amb els seus diputats no defensaran el territori, seran empassats per la gran suma final d’escons que volen aconseguir els seus líders forans, que només es preocupen per temes forans i que només estan atents als interessos de partit, han de quedar bé amb altres territoris i aquí els que vivim i paguem impostos a Catalunya sempre patim i perdem allò que és nostre i guanyem amb el nostre treball. Si es tracta de barrar el pas a aquesta gent que només serveixen els interessos de partit i prioritzen altres territoris de l’estat espanyol, això només ho pot fer Convergència i Unió. Cap altre partit català, pot treure escons amb gent d’aquí, que pensa en la gent d’aquí i disposada a lluitar per superar els reptes que tenim : crear urgentment ocupació, principalment pels més joves, créixer econòmicament i fer-ho salvaguardant l’ESTAT DEL BENESTAR i la cohesió social de Catalunya.

CiU és la garantia del model comercial català

CiU és la garantia per defensar i preservar el model comercial de Catalunya, el comerç de proximitat i el comerç urbà. I això és el que va explicar ahir en roda de premsa el nostre cap de llista, Jordi Jané. “Només CiU ha defensat sempre aquest model, el model del que puja i baixa la persiana cada dia, el model del nostre autònom, del nostre emprenedor”.
I perquè estem a favor del petit comerç i volem defensar els seus interesos, ahir pel matí em vaig passejar pel Mercat Central de Tarragona, juntament amb Josep Maldonado, Albert Vallvé, Tòful Solichero i altres companys de CiU.

De miting a Maspujols i l’Aleixar

El dia d’ahir va ser molt intens. Després de compartir el matí i el dinar amb el president Jordi Pujol i molts altres companys de la candidatura, vaig acabar la tarda a Maspujols i l’Aleixar.
Aquests dies tots els candidats visitem pobles i ciutats per explicar el missatge de Convergència i Unió i el seu programa electoral. En aquest cas em va acompanyar la Teresa Gomis, regidora de l’ajuntament de Reus i número 3 de CiU pel Congrés dels Diputats.
En els dos pobles em vaig sentir molt acollit. Tant l’alcalde de Maspujols, Josep Rabascall com el de l’Aleixar, Antoni Abelló, em van fer sentir com a casa meva.

Ahir vaig compartir el dia amb el president Jordi Pujol

L’incansable president de la Generalitat, Jordi Pujol, va estar ahir a Reus. Va visitar la carpa de CiU, a la Plaça Prim, i després el vam acompanyar a una roda de premsa a la seu de CDC de Reus. En acabar d’atendre als periodistes, vam acompanyar al president a dinar a La Selva del Camp (Mas Passamaner). Allí ens esperaven 100 empresaris amb moltes ganes de sentir-lo parlar. El missatge que va llençar el president va ser ben clar: “els polítics han de dir la veritat de la crisi a la gent” i fent un símil amb els Reis Macs, Jordi Pujol va explicar que la gent que governa ha de ser responsable i coherent amb la situació econòmica actual i que d’una vegada per totes “els polítics han de desvetllar que els Reis són els pares i que si no es treballa de valent els diners i els recursos no els porten els Reis Macs, els porten els pares, amb el seu esforç i la seva feina ben feta”.
Alguns membres de la candidatura de CiU al Congrés dels Diputats i al Senat van acompanyar a Pujol durant la seva estada a la demarcació de Tarragona. Entre ells, el cap de llista al Congrés Jordi Jané i els tres senadors Ferran Bel, Jordi Sedra i Rosanna Camps.

De què parlem quan parlem de pacte fiscal?

Sé que molts de vostès pensen que les eleccions del 20 de novembre es redueixen a decidir qui serà el proper president del govern espanyol, si Rajoy o Rubalcaba. També se que les perspectives són ben diferents per l’un o per l’altre. Per Rubalcaba són molt dolentes perquè Zapatero ho ha fet molt malament. Per Rajoy, són molt bones perquè Zapatero ho ha fet molt malament. Mala cosa és tenir que decidir que guanyi algú, no per mèrits propis sinó pels demèrits del contrari.

Afortunadament a Catalunya no es dóna aquest dualisme electoral de tenir que escollir entre el pitjor o el pèssim. Aquí tenim l’opció de Convergència i Unió que a més de ser genuïnament catalana i per tant de poder defensar millor que ningú els interessos dels catalans, té com a líder a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida, el polític millor valorat tant a Catalunya com a la resta d’Espanya segons han constatat totes les enquestes realitzades en els últims anys..
Podria estendrem en la importància que ha tingut CiU per la governabilitat d’Espanya especialment en els moments de greus dificultats, des de la transició fins avui (sense anar més lluny gràcies a CiU es van aprovar les mesures econòmiques que la UE exigia al govern Zapatero. De no haver-ho fet avui tindríem l’economia espanyola intervinguda i seriem on és Grècia. Cal recordar també la greu irresponsabilitat del PP en aquell moment que va decidir seguir jugant al quan pitjor millor). També podria recordar accions claus, com la supressió de la mili o dels governs civils o del recolzament que han rebut els governs del PSOE o del PP quan aquests s’han trobat amb l’aigua al coll i feia falta responsabilitat i decisió per a governar…

Però avui, només voldria explicar perquè fer confiança a Convergència i Unió és defensar els interessos de tots els catalans perquè som la força política que defensa sense fissures i amb tota contundència i rotunditat el pacte fiscal. Això que podria ser feixuc d’entendre, és torna diàfan quan s’expliquen les xifres, i les xifres diuen que cada any, cada família catalana dona a la resta de l’estat més de 10.000 euros que conseqüentment no es destinen als serveis que reben els catalans.

És així de clar. L’abús fiscal a que s’ha sotmès Catalunya ajuntat amb la crisi i amb la pèssima gestió del tripartit, ha escanyat les nostres finances i ha posat en perill els nostres serveis públics. Amb el pacte fiscal garantiríem les unes i milloraríem substancialment els altres i tot això sense deixar de ser solidaris. El pacte fiscal també vol gestionar des d’aquí els impostos que paga la gent que viu i treballa a Catalunya. A Convergència i Unió ho tenim clar, volem que Catalunya gestioni tots els impostos dels catalans perquè són els catalans els que han general aquesta riquesa que ha de servir per millorar els serveis.

Es evident que per defensar aquest pacte fiscal, no podem comptar ni amb el PP ni amb el PSC-PSOE. Ja si han negat tant els uns com els altres per ben diferents motius. El PP perquè diu que en plena crisi no toca (ja em diran quan toca sinó és en moments de dificultat) I el PSOE perquè assegura que l’actual fórmula de finançament és la millor per Catalunya (sic). A Convergència i Unió, precisament perquè no ens devem a les seus de Madrid i perquè defensem, vetllem i mirem pels interessos dels catalans per damunt de tot, no hi estem d’acord, d’aquí que proposem i exigim el pacte fiscal.

¿Que aconseguirem si l’assolim? La resposta és fàcil: pagar els deutes que ens ha deixat el tripartit i mantenir l’estat del benestar que havíem assolit (sanitat, ensenyament, assistència social, ajudes a les pensions de viduïtat…). En qualsevol cas la decisió, com sempre en totes les eleccions, la tenen tots i cadascun dels electors. L’únic que cal saber és el que volem per Catalunya pels propers quatre anys i quan arribi el 20 de novembre votar en conseqüència i decidir si fem una aposta clara per donar a força a l’única formació política que té com a objectiu prioritari defensar a Madrid els interessos de tots els ciutadans de Catalunya.