Aquest dimecres hem fet el primer pas per a desactivar l’article 155 amb la restitució del Parlament de Catalunya i l’elecció del nou president i d’una nova mesa de la cambra. L’entrada en vigor el passat mes d’octubre, d’aquest article de la Constitució, il·legal i il·legítim, com afirmen molts prestigiosos juristes gens sospitosos d’independentisme, va significar el tancament d’aquesta institució del nostre país. Des d’aquest dimecres el Parlament de Catalunya ja torna a estar en funcionament.
Tot i les mil i una traves del govern espanyol, que havia dissenyat les eleccions del 21 de desembre perquè en sortís una majoria unionista,els resultats han estat clars: el manté la majoria independentista, a favor del desplegament de la República. Malauradament, vuit dels 135 diputats, representants de la voluntat del poble català, no es van poder asseure als escons que els tocava. Tres són presoners polítics d’un Estat espanyol que des de fa uns mesos porta una deriva autoritària impròpia d’un país de la Unió Europea, però van poder delegar el vot en companys seus. Cinc diputats més estan exiliats a Brussel·les i no van poder exercir el seu legítim dret. Els llaços grocs als seus escons ho testimoniaven
Malgrat tots aquests impediments, un representant de la majoria sobiranista, Roger Torrent, d’Esquerra Republicana, ha estat escollit nou president del Parlament, i l’acompanyen a la mesa tres diputats més de forces independentistes, entre els quals està el cap de llista per Tarragona de JuntsxCatalunya, Eusebi Campdepadrós. Estic convençut que l’Eusebi, un jurista de primer nivell, farà una gran tasca com a secretari a la mesa del Parlament. Vull aprofitar aquestes línies per felicitar-lo i desitjar-li molts encerts.
Abans, però, vam poder escoltar el discurs d’Ernest Maragall, com a president de la mesa d’edat que havia de dirigir el ple de constitució de la cambra catalana. Maragall va descriure perfectament la situació d’excepcionalitat que vivim, amb la conculcació de drets bàsics dels catalans i catalanes, l’aplicació il·legítima de l’article 155 i l’esperit d’humiliació per part de l’Estat espanyol.Maragall va recordar que Catalunya que no es rendeix ni es resigna i que vol seguir construint el país lliure i just.
El discurs del nou president va ser més institucional, que és el que toca en aquestes ocasions per la segona autoritat del país, però va tenir un record pels diputats que no podien estar als seus escons: “He de defensar la veu de tots, especialment dels que no hi són.” El nou president va dir que la democràcia i la convivència serien els pilars del seu mandat. Paraules com convivència van estar molt presents en la seva intervenció i va advocar per cosir les ferides dels darrers mesos. Però alguns no en van tenir prou, com la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, que no ha paït gens bé que, tot i les argúcies que han volgut fer servir per impedir-ho, la majoria independentista hagi aconseguit la presidència del Parlament. Les seves actituds en algun moment del ple la delataven.
M’agradaria destacar un punt a favor que té el nou president del Parlament i és que és alcalde del seu municipi, Sarrià de Ter. La política municipal és un espai on els polítics ens rodem molt, a causa de la proximitat amb la ciutadania i la necessitat contínua d’entesa amb els que no pensen igual que nosaltres. Segur que a en Roger li servirà aquesta experiència en la seva nova tasca.
En pocs dies, el Parlament de Catalunya haurà d’escollir el nou president de la Generalitat. I aquest ha de ser el representant de la majoria parlamentària, tal com marca el marc democràtic en un sistema electoral com el nostre. Aquesta persona és Carles Puigdemont, president legítim exiliat a Brussel·les. Puigdemont hauria de ser investit president de Catalunya perquè aquesta és la voluntat del poble català i ara cal que es nomeni el govern legítim i així es restitueixi la legalitat trencada fa tres mesos. Llum als ulls i força al braç.
Martí Barberà 